viernes, 24 de febrero de 2012

Ton parla pallarès

"El dia de Tots Sants el vaig trobar a la plaça de la Biga quan encara no havia arribat el sol al poble. Feia fresca. Jo escampava el carrer, perquè de bon matí havien passat uns cavalls i havien deixat el poble galdós. El teu pare, esporret i malfargat, s’arrossegava recolzant-se en la mangala de Cisco, el teu besavi; com si estigués espeat. Vam estar una bona estona al paredó sense dir ni una paraula. “Ton, quants taupiners et sembla que hi ha al prat del Pont?”, em va preguntar amb una veu de nen petit que em va fer mal al cor. Vaig veure una tupina de costella que queia al nostre davant i s’esbocinava, i de dins sortien cuentos que s’esfurriaven cap a les muntanyes. Vaig notar el gust intens de confitat que ho omplia tot, tan intens i nítid com si fos real. Jo era la tupina trencada, la mare de tots els cuentos que marxaven, es transformaven i tornaven una i una altra vegada".

(Fragment, El meu Adrià, a La nit als armaris) 

2 comentarios:

  1. deu ser molt emocionant descobrir un grill de lluna brillant dins d'un armari...

    en buscaré en el meu a veure si també se n'hi amaga algun...

    fa bonic això dels contes que marxen, creixen i retornen...

    tornaré per trobar nous tresors a dins de l'armari...

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Malgrat el que afirmen els pallaresos, que són una mica descreguts i dubten que la nit es pugui amagar pels armaris, jo penso que sí, que és molt possible que al teu armari hi trobis fins i tot la lluna sencera.

      Eliminar