Un paràgraf per a l'Anna Rossell: gràcies pel microrrelat de benvinguda!

"Em vaig fixar en el calendari nou que penjava a la paret: el mes de juny de 2001 il·lustrat amb una foto que replegava tots els verds de la primavera aneuenca. Per Sant Pere faria noranta-cinc anys, vaig pensar que aquell hivern moriria i que ja m’estava bé. Casa Barrina tornava a tenir pubilla: una jove que era enginyera i poeta, i que no es capficava amb els fantasmes. Una jove que no buscava re i havia trobat la nit pels armaris."

Així acaba El meu Adrià, el primer conte de La nit als armaris.