Cuita el sol 2013

Aquest va ser el meu discurs per a les corredores i els joves:

...segur que el Juanjo Garro corre per muntanyes banyades per un sol etern...

Corredores que esteu disposades a vèncer les ombres del capvespre i a grimpar per les faldes del Monteixo, benvingudes! (Aquest femení plural també inclou els nois).

Sou companyes d'aventura que cuiteu el sol per escapar-vos de l'ombra, fosca i traïdora. La muntanya del Déu Teix és la vostra aliada. Hèlios, el Déu Sol, la vostra brúixola.

Seguidores del sol invicte, que reneix cada matí després de combatre contra els poders demoníacs de la nit, sou aquí per participar en l'eterna gesta de la llum i la fosca, que es lliura tan si plou com si fa sol.

No us deixeu atrapar per les ombres! Quan arribeu a la meta saludeu el sol que marxa. (Avui haureu de tancar els ulls per poder veure-hi darrere els núvols i la pluja.) El déu Hèlios viatja cap ponent menant un carruatge d'or amb quatre cavalls blancs que treuen foc pels narius i al seu darrere neix l'estrella vespertina, contempleu-la i torneu. Si ho feu així, la tornada serà dolça.

Però no heu vingut només a adorar el sol, símbol de llum, d'escalfor, de vida, de resurrecció i d'immortalitat, sou aquí per protagonitzar l'espectacle. Heu vingut a participar de la festa, a fer la festa.

Cuita el sol és un esdeveniment esportiu i cultural ple de màgia. La màgia del dia que mor. La màgia de les estrelles i els planetes que s'encenen. La màgia de saltar de les pàgines del llibre "L'edat de les pedres", del Pep Coll, al terra de la Vall Farrera.

Corredores, que la llum us acompanyi!

Bona cursa!

Visca Catalunya!

Raquel Picolo,

Àreu, 8 de juny de 2013

I, pel que em van dir a la tornada, es veu que la píndola vitaminada del breu discurs va fer el seu paper.